Entrevista a Carme Borrull

Carme Borrull, ens va obrir les portes de casa seva per a poder fer-li l’entrevista. És una dona decidida i forta, que ha creat els seus tres propis negocis juntament amb el seu marit. Ens ha afirmat que en la seva empresa mai ha existit el masclisme laboral, ja que com a dona mai ho hauria permès.

Entrevista feta per Andrea G.

Anuncios

Blogs sobre el sexisme laboral

En el primer link trobem un estudi que es va fer a una universitat no ens demostrem que si que existeix el sexisme tan laboral com en els estudis. En aquest cas estem parlant del àmbit de les ciències.

En el segon link trobem la entrada d’un blog en el que ens explica la seva opinió sobre el sexisme laboral i els diferents àmbits en els quals s’acostuma a veure. En aquesta entrada trobem la foto d’una dona exercint de camionera.

I finalment en el tercer link ens exposa tot de diferents estudis que s’han anat fent durant els anys que clarament demostren que existeix el sexisme laboral i en altres àmbits.

http://www.blogseitb.com/cienciayhumanismo/2012/11/25/sexismo-en-la-ciencia-el-caso-de-jennifer-y-john/

http://serfilosofista.blogspot.com.es/2012/06/sexismo-laboral.html

http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20120907/54347040741/sexismo-oculto.html

Per: Claris Carrasco

Entrevista a Carme Borrull

Carme Borrull, ens va obrir les portes de casa seva per a poder fer-li l’entrevista. És una dona decidida i forta, que ha creat els seus tres propis negocis juntament amb el seu marit. Ens ha afirmat que en la seva empresa mai ha existit el masclisme laboral, ja que com a dona mai ho hauria permès. 

Bon dia Carme. 

-Ets empresària. ¿Quin tipus de negoci tens?

Tres botigues de peix. 

-¿Quants treballadors tens?

Tinc deu treballadors. 

-A la teva empresa tens contractats a homes i dones. Però majoritàriament a dones. ¿Per què?

Doncs perquè fan tasques diferents. 

-¿Quines tasques diferents fan?

Les dones despatxen, i els homes són els que reparteixen i carreguen el pes. 

-¿Creus que les dones són més capacitades per despatxar que les homes?

No. Tots valen igual. 

-¿Hi ha diferència econòmica entre les sous dels homes i de les dones a la teca empresa?

Pràcticament no. 

-¿En que consisteix aquesta diferència?

La única diferència és l’horari. Si fan més hores cobren més i si fan menys horas cobren menys. 

-¿Algun cop a la teva vida laboral t’han discriminat per ser una dona? 

Doncs sí. Una persona d’una altre cultura. 

-¿Ens ho post explicar?

Doncs sí. Estavem despatxant, i una persona d’una altre cultura ens va cridar fent gestos molt degradants (eh! eh! eh! Maria, Maria, Maria i picant de mans). Llavors nosaltres amb educació li vam dir que no ens deiem Maria, i que aquí a Catalunya aquests gestos no eren per cridar a una persona. Amb bones paraules el vam posar en el seu lloc. 

-¿Què penses del masclisme laboral en la societat?

Doncs que no n’hauria d’haver. La persona afectada no hauria de deixar que això passes. 

-D’acord, moltes gràcies. 

Imagen

 

Entrevista feta per Andrea González. 

 

 

 

Aproximació a les desigualtats salarials de gènere

Totes les xifres, dades i taules següents han estat extretes de “Informe General de discriminación de género”, de CCOO, de la secretaría confederal de la mujer

Segons l’informe de crisi i discriminació salarial de gènere que va fer Comissions Obreres l’any 2010, el guany mitjà anual dels homes assalariats es situava entorn els 25.480 euros respecte els 19.735 euros de les dones. Una diferència clarament superior : els homes guanyaven una mitja de 5.745 euros més que les dones. Aquesta diferència suposava que el salari anual de les dones equivalia al 77,5% del salari dels homes, o mirat de diferent manera, que el salari masculí equivalia al 129,1% respecte el de les dones. Si ho traduïm en paraules, en les nostres, això només vol dir una cosa, i és que la feina de l’home valia, i creiem que encara és així, més que la de la dona. No hi han indicis certament de millora, i és més, sabem que degut a la crisi la situació ha empitjorat. 

L’informe diu, que des de que va començar la crisi, la desigualtat salarial ha augmentat entre ambdós sexes. Aquesta diferència salarial, coneguda com “fractura salarial” , ha passat de 5.292 euros a 5.746 euros. Segons ells, això es pot explicar a través de diferents variables, com són la jornada laboral, el tipus de contracte, la ocupació laboral i el sector de l’activitat entre d’altres.

A la taula núm. 9 podem veure la diferència salarial durant l’any 2010 en matèria d’hores treballades retribuïdes en ambdós sexes.

Imagen

Tal i com apuntàvem abans, el salari mig de les dones és de 19.735 euros a l’any, però des de CCOO asseguren que la meitat de les dones guanya en realitat menys. Això es degut a que les dones fan més feines a temps de jornada parcial que els homes, i contra menys temps treballat, menys guany anual, a més de, com veiem, la diferència mitja cobrada per hora treballada, que equival a 1,63 euros.

El mateix informe apunta a que, si la jornada laboral d’homes i dones fos la mateixa, és a dir, si treballessin a jornada parcial i jornada completa de la mateixa manera, la fractura salarial entre ambdós sexes cauria un 46% , gairebé la meitat. Això equivaldria a 2.654 euros menys de diferència dels 5.745 euros que hem dit que hi havien al principi, i per tant, aquesta quedaria en 3.091 euros.  

 A la taula núm. 13 trobem el guany mitjà anual per tipus de jornada entre homes i dones. Com s’observa, a temps complet la diferència entre els dos sexes és de 3.403 euros a favor dels homes, i a jornada parcial, la diferència és de 828 euros a favor seu també. Observem a la taula que la diferència de guany dels dos sexes entre la jornada completa i la parcial és menor a favor de la jornada parcial, que és menys pronunciada. 

Imagen

Ocupació laboral

 És cert que les ocupacions o feines més qualificades comporten una major retribució en el salari, ja sigui en homes com en dones. Però l’informe proporcionat per CCOO assegura que entre tots els grups d’ocupacions laborals, el guany mitjà dels homes és superior al de les dones. És a dir, que entre professionals que desenvolupen el mateix càrrec a una feina, la remuneració masculina és sempre més alta.

La taula núm. 14 mostra que existeixen ocupacions clarament masculinitzades i feminitzades. Les feines que compten amb major salari mig estan masculinitzades, amb l’excepció del personal tècnic i professional de la salut i l’ensenyament. I que les ocupacions amb menys salari són les més feminitzades. També es fa palesa la diferència de sous per la mateixa feina, on més sovint és a favor de l’àmbit masculí, tot i com podem veure en el cas de l’ocupació de treballadors dels serveis de la salut i el càrrec de persones, les dones guanyen de mitja 4.353 euros més que els homes.

 No deixa de ser, si més no, i sota el nostre parer, una fet d’ injustícia i de desigualtat social de la nostra societat que cal arreglar.

Després de la lectura i la transcripció d’aquestes dades, em sorgeix un dubte, que és, perquè en ple segle XXI s’utilitzen encara patrons injustificats del segle XX? Que la societat no avança de la mateixa manera que la tecnologia és, per sort, un fet. Però en aquest sentit no és que avançi poc a poc, és que no avança. I de fet, és un cercle viciós, un peix que es mossega la cua, i tot i que això ja és una opinió pròpia, ho avanço perquè és el que intentaré explicar en el següent article. 

 

Publicat per : Laia Martínez

 

Reportatge dia de la dona (2003)

Aquest link ens enllaça amb un reportatge realitzat el 08/03/13, sobre l’inici de les dones al món laboral deu anys enrere. El reportatge dura 10 minuts i va ser creat pel “Canal Camp”. En resum, el vídeo ens mostra les entrevistes que es van realitzar a quatre dones que començaven a compaginar vida familiar amb vida laboral.

http://canalcamp.xiptv.cat/fa-10-anys-feiem/capitol/reportatge-dia-de-la-dona-2003

 

Publicat per: Laura Ballestero

Post-introductori

Hola! Som un grup d’estudiants de segon de Periodisme a la Universitat Ramón Llul composat per cinc noies, tres estudiants de periodisme i dues de Publicitat i Relacions Públiques. Amb la creació d’aquest blog ens hem proposat denunciar el masclisme que encara avui, al segle XXI, envolta i afecta les relacions del món laboral. Seria ilícit negar els avenços i les millores que hem viscut des d’anys enrere en aquest àmbit, però, com provarem més endavant, la total igualtat entre els dos sexes encara no és una realitat (ja no parlem de la situació als països en vies de desenvolupament..).

A dia d’avui encara és frequent que ens extranyi veure una dóna taxista, situació que sovint va lligada amb el prejudici de que les dones no saben conduir bè, i que portar taxis és cosa d’homes. No obstant, tambè passa a l’inrevés: molts pensem, tot i que inconscientment, que ser infermer és una feina de dones més que d’homes. El que busquem amb aquest projecte és descobrir i conèixer els antecedents d’aquest criteri que tenim per denominar si una feina és exclusivament d’un sexe o d’un altre. Per això, farem una petita referència a l’educació que impartim als nostres fills ja els primers dies de les seves vides, i ens adonarem que la cultura occidental està carregada de prejudicis; uns prejudicis que eventualment s’acaben transmeten als més joves. Un exemple de com la societat ens imposa de manera súbtil els nostres rols és a través de les joguines: comercialitza les cuinetes i altres jocs de rutina domèstica per a les nenes, mentre que ven cotxes i jocs de guerra als del sexe masculí. Tornant a la infància dels nadons, tambè ens adonarem de la necessitat de plantejar-nos el significat dels contes populars que expliquem als nostres fills, que normalment té missatges entre línies molt més produnds del que la historia diu a simple vista. En aquest tipus de literatura, la dona sol ésser presentada com un individu més fràgil que l’home, incapaç de defensar-se per sí sola, la qual cosa comporta a l’aparició de la figura d l’heroi que rescata sempre la dóna i la treu dels embolics. Per tant, la seva ocupació és tenir cura dels seus fills, del marit i de la casa.

Així doncs, tot i que ho fem de manera potser incoscient, estem fent que els més joves interioritzin aquests estereotips i prejudicis, la qual cosa alimenta la diferència de gènere i garanteix la continuitat dels mateixos. Com deiem a les primeres línies però, ara el fet que les dones puguin accedir a la universitat i formar-se entra dins de la normalitat. No obstant, quan mirem al món laboral, moltes són les dones que tenen un salari més baix que un home que fa exactament el mateix que ella (o fins i tot menys). Ho veurem.

 

 

Publicat per : Andrea Gonzalez i Patricia Molinos

 

Entrevista a Mª Teresa Serna

Bona tarda. Avui ens trobem amb la senyora Mª Teresa Serna. Aparelladora des de fa 28 anys. Va estudiar a la Politècnica de Barcelona. I va exercir per primer cop d’aparelladora l’any 1987.

Bona tarda Teresa.

Hola, bona tarda.

Ens podries explicar perquè vas decidir estudiar per aparelladora?

Bé, perquè em va semblar en aquell moment que era una feina que lligava bé dues coses: una part artística amb una part molt tècnica i de control de les obres. I això per mi era atractiu.

En aquell temps no era molt habitual que una noia fes aquesta carrera, oi?

No, gens ni mica. Fins el punt que a la majoria de les classes érem dues noies. En classes d’una mitjana de 80 alumnes, normalment érem dues noies. Una amiga i jo.

 I avui dia, saps si això ha canviat?

Sí, molt.

I, per què creus que es deu aquest canvi?

Primer, perquè totes les dones s’han incorporat molt més a tots els àmbits laborals, no només a aquest. I les dones tenim una funció molt important i s’està equilibrant molt. Jo crec que a totes les carreres. I a les tècniques també.

 Quan vas començar a portar obres, rebies un tracte diferent respecte els altres homes?

Sí, al principi sí.

En quin sentit? Com ho notaves això?

Bé, hi havia un aspecte de sorpresa. Primer perquè era molt jove. Vaig començar a portar obres amb 27 anys. Al ser jove i ser noia, docs tot això sorprenia bastant. I aleshores, normalment hi havia dues actituds per part dels homes que eren gairebé tots. Normalment, jo estava a les obres sola, com a tècnica, però també com a mà d’obra perquè no hi havia dones. I aleshores, hi havia una part paternalista, o sigui d’actitud com de voler-te protegir, que tu no demanaves però hi havia gent, els homes més grans, que intentaven protegir-te. I després hi havia un altre sector amb una mica de rebuig, de “això no toca” o “això no val”. Hi havia aquestes dues actituds. Jo, sincerament, m’he les vaig trobar les dues. Les de sentir-me com molt protegida. I de vegades, molt rebutjada en el sentit de “a mi no em mana una dona” i “a mi no em dóna explicacions una dona d’una cosa que jo sé fer mil vegades millor”, per exemple.

 I avui dia aquest tracte ha millorat?

 Molt, molt. No té res a veure. O sigui el tracte és molt més equilibrat. Molt més just. No hi ha la sorpresa. Som moltes les dones tècniques, en el sector tècnic, que ens movem per les obres. Els homes, que són la majoria encara de mà d’obra, estan molt acostumats a veure’ns, a tractar, a que els tractis. Per tant, ja no hi ha el sentit aquest de sorpresa. Puntualment, però molt anecdòticament. Això per un costat. I tampoc no hi ha ni aquest sentit paternalista que comentàvem abans, ni tampoc de rebuig. Això es pot donar de manera puntual, però en general no. Perquè tothom s’hi ha acostumat molt a veure’ns per les obres.

 I el teu salari ha estat o és menor que el d’un home que treballa el mateix que tu?

Bé, mira, amb això et diré que treballant per empresa això es donava i es continua donant. És a dir, la nòmina d’una tècnica com jo, continua sent molt diferent si ets un noi o ets una noia. Jo ho vaig patir els dos anys que vaig treballar en una empresa. Gent igual o menys qualificada que jo i de la mateixa edat, cobraven més que jo. Però això desapareix o pràcticament en el 90 per cent de les vegades desapareix, quan tu treballes d’autònom o professional lliberal. Perquè aleshores, diguéssim que el client amb el que tractes, ja tracta amb tu directament com un tècnic. I per tant, no diferencia, no et paga millor o pitjor en funció de si ets un noi o una noia. Et paga per la feina que fas. I, per tant, això no es donar tant quan treballes com a autònom o lliberal.

I creus que els homes tenen més facilitat per estudiar aquesta carrera que no pas les noies, i és per això que s’ha donat una tendència de cara els nois a estudiar aquesta carrera?

No, jo no crec que sigui una qüestió de facilitat. Ha estat una qüestió, com en molts altres sectors, de incorporació de la dona al sector laboral, evidentment a la universitat, a tenir uns estudis de qualitat…tot això ha anat avançant molt. Les noies no han tingut reticència a cap tipus de carrera i de formació. I, per tant, una mica la societat ho ha portat. No és per estar més capacitats o menys per fer aquesta carrera.

Bé doncs moltes gràcies per haver-nos concedit aquesta entrevista. I esperem que aquestes desigualtats segueixin desapareixen amb el pas del temps.

Gràcies a tu.

foto mama

DSCN1715DSCN1721

 

DSCN1716DSCN1717

DSCN1718

DSCN1719

Publicat per: Laura Ballestero

Guió

Aquest és el guió que seguirem durant les següents setmanes per al final crear el nostre reportatge.
GUIÓ:
Aquesta setmana es penjaran al blog:
– Andrea González i Patricia Molinos: Un post introductori que entri més en detall sobre el nostre tema. Que s’endinsi més en el que volem parlar.

– Laura Ballestero: L’entrevista a la mare de la Laura + fotos i vídeos.

– Laia Martínez: Un post amb dades del idescat, inem etc. que ens mostri quines són les feines de homes/dones actualment. Per mostrar una base sobre la qual treballarem.

Setmana que ve es penjarà un post de:
– Laia Martínez: Entrevista a una amiga seva.

– Claris Carrasco: Recerca sobre altres casos externs a nosaltres.

– Andrea González: Entrevista a una dona empresària.

Última setmana:
– Laura Ballestero: Entrevista a un noi que treballa com a professor de p3.

– Laia Martínez: Article d’opinió.

– Patricia Molinos: Entrevista a una dona sobre el sexisme laboral.

– Andrea González : Resum cronològic dels fets que han impulsat la dona a ser més independent.

– Reportatge finalitzat.

Publicat per: Claris Carrasco

Presentació

En aquest blog parlarem de les diferències de gènere en el món laboral. Tractarem temes com quins són els treballs laborals més realitzats per homes o per dones, quines diferències hi ha de tracte i de condicions entre nois i noies que fan la mateixa feina, com han evolucionat amb els anys aquestes diferències, com veu la societat aquestes diferències laborals, per què els caps d’empresa d’alguns treballs prioritzen nois o noies com a futurs empleats, com ens marca la societat quins treballs hem de fer depenent del sexe, etc.

Hem decidit treballar aquest tema perquè ens interessa saber com està l’escenari laboral i en quin punt del debat sexista ens trobem, ja que el dia de demà serem nosaltres els futurs treballadors de les empreses.

El grup està format per: Andrea González, Laia Martínez, Patricia Molinos, Claris Sohn i Laura Ballestero (M1_A).

Publicat per: Laura Ballestero