Entrevista a Mª Teresa Serna

Bona tarda. Avui ens trobem amb la senyora Mª Teresa Serna. Aparelladora des de fa 28 anys. Va estudiar a la Politècnica de Barcelona. I va exercir per primer cop d’aparelladora l’any 1987.

Bona tarda Teresa.

Hola, bona tarda.

Ens podries explicar perquè vas decidir estudiar per aparelladora?

Bé, perquè em va semblar en aquell moment que era una feina que lligava bé dues coses: una part artística amb una part molt tècnica i de control de les obres. I això per mi era atractiu.

En aquell temps no era molt habitual que una noia fes aquesta carrera, oi?

No, gens ni mica. Fins el punt que a la majoria de les classes érem dues noies. En classes d’una mitjana de 80 alumnes, normalment érem dues noies. Una amiga i jo.

 I avui dia, saps si això ha canviat?

Sí, molt.

I, per què creus que es deu aquest canvi?

Primer, perquè totes les dones s’han incorporat molt més a tots els àmbits laborals, no només a aquest. I les dones tenim una funció molt important i s’està equilibrant molt. Jo crec que a totes les carreres. I a les tècniques també.

 Quan vas començar a portar obres, rebies un tracte diferent respecte els altres homes?

Sí, al principi sí.

En quin sentit? Com ho notaves això?

Bé, hi havia un aspecte de sorpresa. Primer perquè era molt jove. Vaig començar a portar obres amb 27 anys. Al ser jove i ser noia, docs tot això sorprenia bastant. I aleshores, normalment hi havia dues actituds per part dels homes que eren gairebé tots. Normalment, jo estava a les obres sola, com a tècnica, però també com a mà d’obra perquè no hi havia dones. I aleshores, hi havia una part paternalista, o sigui d’actitud com de voler-te protegir, que tu no demanaves però hi havia gent, els homes més grans, que intentaven protegir-te. I després hi havia un altre sector amb una mica de rebuig, de “això no toca” o “això no val”. Hi havia aquestes dues actituds. Jo, sincerament, m’he les vaig trobar les dues. Les de sentir-me com molt protegida. I de vegades, molt rebutjada en el sentit de “a mi no em mana una dona” i “a mi no em dóna explicacions una dona d’una cosa que jo sé fer mil vegades millor”, per exemple.

 I avui dia aquest tracte ha millorat?

 Molt, molt. No té res a veure. O sigui el tracte és molt més equilibrat. Molt més just. No hi ha la sorpresa. Som moltes les dones tècniques, en el sector tècnic, que ens movem per les obres. Els homes, que són la majoria encara de mà d’obra, estan molt acostumats a veure’ns, a tractar, a que els tractis. Per tant, ja no hi ha el sentit aquest de sorpresa. Puntualment, però molt anecdòticament. Això per un costat. I tampoc no hi ha ni aquest sentit paternalista que comentàvem abans, ni tampoc de rebuig. Això es pot donar de manera puntual, però en general no. Perquè tothom s’hi ha acostumat molt a veure’ns per les obres.

 I el teu salari ha estat o és menor que el d’un home que treballa el mateix que tu?

Bé, mira, amb això et diré que treballant per empresa això es donava i es continua donant. És a dir, la nòmina d’una tècnica com jo, continua sent molt diferent si ets un noi o ets una noia. Jo ho vaig patir els dos anys que vaig treballar en una empresa. Gent igual o menys qualificada que jo i de la mateixa edat, cobraven més que jo. Però això desapareix o pràcticament en el 90 per cent de les vegades desapareix, quan tu treballes d’autònom o professional lliberal. Perquè aleshores, diguéssim que el client amb el que tractes, ja tracta amb tu directament com un tècnic. I per tant, no diferencia, no et paga millor o pitjor en funció de si ets un noi o una noia. Et paga per la feina que fas. I, per tant, això no es donar tant quan treballes com a autònom o lliberal.

I creus que els homes tenen més facilitat per estudiar aquesta carrera que no pas les noies, i és per això que s’ha donat una tendència de cara els nois a estudiar aquesta carrera?

No, jo no crec que sigui una qüestió de facilitat. Ha estat una qüestió, com en molts altres sectors, de incorporació de la dona al sector laboral, evidentment a la universitat, a tenir uns estudis de qualitat…tot això ha anat avançant molt. Les noies no han tingut reticència a cap tipus de carrera i de formació. I, per tant, una mica la societat ho ha portat. No és per estar més capacitats o menys per fer aquesta carrera.

Bé doncs moltes gràcies per haver-nos concedit aquesta entrevista. I esperem que aquestes desigualtats segueixin desapareixen amb el pas del temps.

Gràcies a tu.

foto mama

DSCN1715DSCN1721

 

DSCN1716DSCN1717

DSCN1718

DSCN1719

Publicat per: Laura Ballestero

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s