Aproximació a les desigualtats salarials de gènere

Totes les xifres, dades i taules següents han estat extretes de “Informe General de discriminación de género”, de CCOO, de la secretaría confederal de la mujer

Segons l’informe de crisi i discriminació salarial de gènere que va fer Comissions Obreres l’any 2010, el guany mitjà anual dels homes assalariats es situava entorn els 25.480 euros respecte els 19.735 euros de les dones. Una diferència clarament superior : els homes guanyaven una mitja de 5.745 euros més que les dones. Aquesta diferència suposava que el salari anual de les dones equivalia al 77,5% del salari dels homes, o mirat de diferent manera, que el salari masculí equivalia al 129,1% respecte el de les dones. Si ho traduïm en paraules, en les nostres, això només vol dir una cosa, i és que la feina de l’home valia, i creiem que encara és així, més que la de la dona. No hi han indicis certament de millora, i és més, sabem que degut a la crisi la situació ha empitjorat. 

L’informe diu, que des de que va començar la crisi, la desigualtat salarial ha augmentat entre ambdós sexes. Aquesta diferència salarial, coneguda com “fractura salarial” , ha passat de 5.292 euros a 5.746 euros. Segons ells, això es pot explicar a través de diferents variables, com són la jornada laboral, el tipus de contracte, la ocupació laboral i el sector de l’activitat entre d’altres.

A la taula núm. 9 podem veure la diferència salarial durant l’any 2010 en matèria d’hores treballades retribuïdes en ambdós sexes.

Imagen

Tal i com apuntàvem abans, el salari mig de les dones és de 19.735 euros a l’any, però des de CCOO asseguren que la meitat de les dones guanya en realitat menys. Això es degut a que les dones fan més feines a temps de jornada parcial que els homes, i contra menys temps treballat, menys guany anual, a més de, com veiem, la diferència mitja cobrada per hora treballada, que equival a 1,63 euros.

El mateix informe apunta a que, si la jornada laboral d’homes i dones fos la mateixa, és a dir, si treballessin a jornada parcial i jornada completa de la mateixa manera, la fractura salarial entre ambdós sexes cauria un 46% , gairebé la meitat. Això equivaldria a 2.654 euros menys de diferència dels 5.745 euros que hem dit que hi havien al principi, i per tant, aquesta quedaria en 3.091 euros.  

 A la taula núm. 13 trobem el guany mitjà anual per tipus de jornada entre homes i dones. Com s’observa, a temps complet la diferència entre els dos sexes és de 3.403 euros a favor dels homes, i a jornada parcial, la diferència és de 828 euros a favor seu també. Observem a la taula que la diferència de guany dels dos sexes entre la jornada completa i la parcial és menor a favor de la jornada parcial, que és menys pronunciada. 

Imagen

Ocupació laboral

 És cert que les ocupacions o feines més qualificades comporten una major retribució en el salari, ja sigui en homes com en dones. Però l’informe proporcionat per CCOO assegura que entre tots els grups d’ocupacions laborals, el guany mitjà dels homes és superior al de les dones. És a dir, que entre professionals que desenvolupen el mateix càrrec a una feina, la remuneració masculina és sempre més alta.

La taula núm. 14 mostra que existeixen ocupacions clarament masculinitzades i feminitzades. Les feines que compten amb major salari mig estan masculinitzades, amb l’excepció del personal tècnic i professional de la salut i l’ensenyament. I que les ocupacions amb menys salari són les més feminitzades. També es fa palesa la diferència de sous per la mateixa feina, on més sovint és a favor de l’àmbit masculí, tot i com podem veure en el cas de l’ocupació de treballadors dels serveis de la salut i el càrrec de persones, les dones guanyen de mitja 4.353 euros més que els homes.

 No deixa de ser, si més no, i sota el nostre parer, una fet d’ injustícia i de desigualtat social de la nostra societat que cal arreglar.

Després de la lectura i la transcripció d’aquestes dades, em sorgeix un dubte, que és, perquè en ple segle XXI s’utilitzen encara patrons injustificats del segle XX? Que la societat no avança de la mateixa manera que la tecnologia és, per sort, un fet. Però en aquest sentit no és que avançi poc a poc, és que no avança. I de fet, és un cercle viciós, un peix que es mossega la cua, i tot i que això ja és una opinió pròpia, ho avanço perquè és el que intentaré explicar en el següent article. 

 

Publicat per : Laia Martínez

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s