Fronts oberts en la lluita contra el sexisme laboral

Encara avui, al segle XXI, es discrimina al treballador en funció del sexe. La figura que sovint  surt perdent en favor de l’altra és la femenina. El més greu és que no cal anar fins als països sub-desenvolupats per conviure amb aquesta realitat, sinó que la tenim aquí mateix, com denuncien múltiples blogs (https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/26/102/).

Aquest problema es remonta a segles enrere, quan es va determinar a la pre-història que l’home havia de caçar i la dona limitar-se a tenir cura dels infants i la llar. El punt d’nflexió del conflicte és el succés d’una fàbrica tèxtil de Nova York protagonitzat per les treballadores: les dones van convocar una vaga per denunciar les precàries condicions en les quals havien de treballar cada dia, però el propietari de la fàbrica no ho va acceptar. Va ser aleshores quan l’home tancà la porta i prengué foc, provocant la mort de les 129 treballadores que eren a dins queixant-se. Aquell tràgic dia les treballadores estaven confeccionant peces de roba de color lila, i és per això que aquest color esdevé el símbol de la protesta contra el sexisme laboral.

A més, la discriminació en l’àmbit laboral és un dels punts més discutits de l’agenda setting d’arreu del món: trobem milers de blogs que tracten aquest tema i les seves conseqüències en el tot de la societat (https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/26/102/). Tot i que sembla increïble que existeixi sexisme laboral en la nostra societat, si ens parem a pensar un minut ens adonem que encara crida l’atenció veure una dóna taxista o un home de fer feines. Això es dóna per l’existència de prejudicis que s’han alimentat en el passat i que ara encara romanen en algun indret del nostre cervell. Com afirma Laura Bates, fundadora del projecte “Everyday Sexism”, “funcionem amb patrons antics, del segle passat de fet, creats per unes necessitats aliènes a la nostra època; no obstant, aquí estan presents cada dia ja sigui a través de persones o d’institucions, la qual cosa ens alerta que queda molta feina per a fer”. (https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/12/01/discriminacio-laboral-mes-enlla/)

És trist, però la cultura i la societat occidental està carregada de prejudicis, que a més s’imposen en les persones des del principi de les seves vides. L’exemple més demostratiu d’això són les joguines, i com aquestes impliquen que els nostres fills interioritzin els rols de cada un dels sexes: els fabricants de jocs i joguines el·laboren cuinetes i nines per a les nenes, i cotxes i jocs de guerra que idealitzen la força i la valentia d’un heroï per als nens. Així, el missatge a veure entre línies és: “la dona a cuinar, cuidar els nens i fer coses de la casa, i l’home a conduir, enfrontar-se amb els altres i esdevenir el protector i salvador de tot el que l’envolta”. Amb la compra d’aquests productes fomentem, tot i que segurament de forma inconscient, els prejudicis i estereotips que ara tant critiquem. I la conseqüència és que al final hi ha dones que cobren menys que els homes per fer la mateixa feina. L’Informe General de Discriminació de Gènere (de la CCOO) conté xifres i dades que proven l’existència de les desigualtats salarials entre dues persones de diferents sexes amb el mateix càrrec https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/25/captura-de-pantalla-2013-11-25-a-les-15-45-26-png/ .

Tornant enrere en el temps, fins el moment en què la dona va començar a esdevindre una peça més del complicat teixit de relacions laborals, es fa evident que ja des d’un principi va haver-hi molt rebuig. “Podies trobar-te amb dues actituds: la de sentir-me molt protegida o la dels que em rebutjaven incondicionalment”. Alguns em deien “a mi no em mana pas una dona ni em dóna explicacions sobre una cosa que jo faig mil vegades millor”, explica l’aparelladora Mª Teresa Serna  https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/19/12/.

No obstant, seria erroni negar que no hi ha hagut una millora en l’estat d’aquest conflicte respecte uns anys enrere. L’empresari i metge Antonio Martínez Mompeán es declara totalment contrari al sexisme en l’àmbit laboral i afirma que “els dos poden fer exactament el mateix. Si un és net, ho serà indiferentment de si és home o dona. Considero que els dos són capaços de duu a terme les mateixes activitats o accions”  https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/12/02/entrevista-a-antonio-martinez-mompean/.

D’altra banda, Carme Borrull, una autònoma valenta i emprenedora, esdevé l’altra cara de la moneda afirmant que a la seva empresa  “mai hi ha hagut discriminació entre els empleats ja que com a dona no ho hauria pas permés” .(https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/27/entrevista-a-carme-borrull-2/ ihttps://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/26/entrevista-a-carme-borrull/#respond).

Captura de pantalla 2013-12-11 a la(s) 22.43.55

El  moviment feminista ha lluitat molt els darrers anys per millorar aquesta situació. Totes les demostracions de denúncia contra el sexisme aspiren a impulsar la dona a ser més independent i autosuficient https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/12/02/cronologia-del-s-xx-dels-fets-historics-feministes-mes-importants/. El balanç de la seva evolució és més aviat positiu, tot i que ha d’haver consciència de que encara queda molta feina a fer per trencar l’anomenat sostre de vidre i per poder vèncer finalment tots els prejudicis https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/24/reportatge-dia-de-la-dona-2003/.

Entrevista a una Disenyadora de Moda

La persona d’aquesta entrevista no li ha importat fer la següent entrevista, però no volia que la es publiques el seu nom ni una foto seva.

De què treballa vostè?

Dissenyadora de moda

Quants anys porta treballant d’això?

Tota la meva vida, des que vaig acabar la carrera universitària. Precisament vaig estudiar això.

En la seva feina hi ha més homes o més dones?

La veritat es que hi ha de tot, tant homes com dones.

Que n’opina dels homes que treballen d’això?

Hi ha dissenyadors de moda molt importants i que són molt bons, al igual que dones. Conec a homes amb molt més gust que dones, i parlo de gusta tant de col·leccions per a dones com de col·leccions per homes o per nens. Crec que no varia com treballar una persona per ser home o dona sinó per la seva classe i bon gusta, més en aquesta feina.

 

Vostè creu que existeix algun tipus de sexisme laboral en la seva feina?

Ara per ara, no ho crec pas. Com a mínim dintre del món de la moda no, se que fora si que hi ha prejudicis sobre els homes que treballen d’això ja que molts d’ells son homosexuals. Però sexisme en termes de diners, prestigi, etc, no ho crec. Un home no cobra menys que una dona ni a la inversa. En el món de la moda tot funciona segons el prestigi. Suposo que anys enrere si que devia existir, però ara per ara no que jo sàpiga.

Què n’opina del sexisme laboral?

Crec que és algo que està millorant amb els anys, però que tot i així encara està present. Crec que les dones encara estan infravalorades, però també haig de dir que me trobat a dones que s’han aprofitat de certes avantatges i que no són professionals.

Ens podria explicar més això?

Bueno jo quan vaig tenir al meu fill vaig treballar fins el dia abans de donar a llum i vaig començar a treballar tan ràpid com vaig poder, no em vaig esperar els 3 mesos que tenia, tot i que hauria seguit cobrant igualment. M’he trobat amb casos de dones que marxen abans d’hora només perquè saben que poden i continuaran treballant, això ho trobo una falta de professionalitat. M’he trobat amb casos de dones que de sobte et diuen que volen allargar aquests 3 mesos perquè volen passar més temps amb el seu fill/a (evidentment sense cobrar, passat els 3 mesos). Es totalment comprensible, però com a professional també has de tenir les teves responsabilitats. No es pot deixar penjada a una empresa que es busquin la vida amb una substituta i després tornar com si no hagués passat res. Suposo que això també té molt a veure amb el fet de si gaudeixes o no de la teva feina. Des del meu punt de vista això també es una mentalitat molt espanyola, ja que la gent es molt vaga i aprofita qualsevol oportunitat per escaquejar-se.

 

Molt bé, dons moltíssimes gràcies per la seva atenció.

De res! A vosaltres. 

Redactat per la Claris Carrasco

 

Entrevista a Antonio Martínez Mompeán

Antonio Martínez Mompeán és metge i empresari de dues clíniques dentals, una oberta cada dia, i l’altre a dies concrets. Ens ha cedit uns minuts per a què li realitzem la entrevista i ens aporti un punt de vista diferent al que hem vist fins ara.

Quin és el teu negoci o empresa?

Sóc metge estomatòleg, i tinc dues clíniques dentals.

Quants anys porten funcionant?

Porta funcionant 28 anys la mês antiga, i 8 la nova.

Quants treballadors tens contractats?

Un, és una microempresa. També tinc pactes amb altres dentistes que venen a fer netejes a la clínica, però no són empleats meus.  

La persona contractada, és home o dona? 

 Dona

 És per algun motiu sigui dona?

 Perquè normalment les auxiliars de dentista són dones.

 Durant els anys que portes treballant, quin seria el teu balanç respecte les dones? Coses positives i coses negatives.

Les dones a la meva feina han sigut puntuals, netes, ordenades, i amb molta memòria. Com a negatiu, i les que he tingut treballant molt poc temps només, eren despistades i poc complidores, però han sigut una minoria molt petita.

 I respecte els homes?

Respecte els homes, eren endreçats, puntuals, nets i ràpids. I com a negatiu cap. Només he tingut a dos homes treballant amb mi. De noies n’he tingut a set de diferents.

 Creus que existeixen diferències importants entre els dos sexes alhora de realitzar una feina? I si és que sí, perquè?

 En la meva no. Els dos poden fer el mateix. Si un és net, ho serà indiferentment de si és home o dona. Crec que els dos poden fer exactament el mateix.

 Per últim, si es presentessin a la teva clínica dues persones de diferent sexe, amb una qualificació i amb mèrits curriculars semblants, qui creus que escolliries abans? Per què?

 Dona. Perquè la dona està més a prop del pacient. L’home pot defensar igualment el lloc, però escolliria dona perquè les dones es queden parlant amb el pacient, i són més pròximes a ells.

Imagen

Publicat per : Laia Martínez

Cronologia del s.XX dels fets històrics feministes més importants

Aquest és un recull dels fets històrics feministes més importants que impulsen a la dona a ser més dependent i autosuficient per ella mateixa. Aquests fets produeixen un canvi en la visió del gènere femení, ja que avui en dia la dona ja no es queda a casa nomas per cuidar de la llar i dels fils, sonó que està completament incorporada en el món laboral, l’oportunitat  de poder votar i decidir el que voleen és un fet que marca profundamente la seca lluita per conseguir igualita de genere.

El feminisme o moviment feminista és el conjunt d’idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones. El feminisme reclama gaudir dels mateixos drets i deures què gaudeix l’home. Vol modificar les bases del patriarcat familiar, social, cultural i polític des d’una manera pròpia de veure el món.

-Fets històrics nés importants del segle XX:

-Des del 1908 podien votar les dones riques que paguessin impostos.

-Gràcies  a la Segona Guerra Mundial (1939-1945), facilità l’entrada de la dona al món laboral i ja no havia de quedar-se a casa cuidant de la llar i dels fills. Majoritàriament treballaven en el sector tèxtil i de la confecció, controlaven les màquines i intervenien directament en la producció.

·Finals dels anys 50:

-Les dones estan en desacord per la seca posición social, i creen que aquesta, els hi ha negat moltes coses, com el dret al treball, a l’estudi, o a la llibertat.

·A partir dels anys 60:

-Es posen a la venda píldores anticonceptives.

-J.F.Kennedy fa dels drets de la dona un tema clau de la seva política i posa a dones en diversos càrrecs polítics nord-americans.

-Un informe de comissió trova discriminación sobre la dona en gairebé tots els aspectes de la vida, i dissenya estratègies per assolir la igualtat. Algunes d’elles són la baixa per maternidad, cura infantil o canvis en les lleis dels treballs.

-Betty Friedan i vint-i-set dones, funden la National Organization for Women (NOW) perquè funcionés com una organització que defensés els drets civils de la dona.

·A partir dels anys 80:

-Apareixen noves oportunitats per a dones i una nova generación d’advocades, executives, doctores, professores, polítiques, etc.

Tots aquests fets hitòrics han permès que les dones siguin més lliures i que no depenguin tant dels homes, ja que ara elles poden treballar i guanyar-se la vida i no necessiten un home que les ajudi econòmicament per poder sobreviure.

Imagen

Fet per Andrea González.

Superioritat de gènere, fantasmes del passat

Article d’opinió sobre la discriminació laboral de gènere

La Constitució espanyola aclareix en el seu novè article que els correspon als poders públics ”promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat de l’individu siguin ”reals i efectives”. Doncs bé, els poders públics, com en d’altres moltes coses, no semblen estar-hi actualment implicats. És cert que ara hi ha coses més urgents a les que atendre, però no per això aquesta és menys important. El fet és que, avui dia la discriminació laboral encara existeix. Igualment ho fan les desigualtats salàrials de gènere, a ple segle XXI, segle del progrés, dels avenços tecnològics, de tot tipus d’avenços, de tots menys dels socials. Funcionem amb patrons antics, del segle passat de fet, creats per unes necessitats alienes a aquesta època, i tot i això, aquí estan, fent acte de presència cada dia, a través d’institucions, de persones i de idees que ens recorden que encara hi ha molta feina per fer. 

Històricament, les diferències de sexe s’han atribuït a la capacitat que cada ú té per realitzar determinats treballs. Es deia que els homes, degut a la seva fortalesa i major capacitat física eren capaços de fer unes feines que per contra, les dones no. Avui en dia, i sota el meu parer, no hi ha gaire casos reals de feines on es pugui aplicar això, i quan algú utilitza aquest argument en realitat, el que esta fent és perpetuar prejudicis de temps anteriors, on a més, es creia que la dona era un ser inferior respecte l’home, que no es mereixia ni el mateix tracte ni el mateix sou… Per tant, el que estaven dien és que ni tenien els mateixos drets ni les mateixes llibertats. I la meva pregunta és, si hi ha sectors on la dona encara segueixen cobrant menys que l’home, és perquè creuen en la superioritat de gènere? Penso que només algú molt acomplexat de sí mateix es podria sentir superior a una altre persona. Perquè la prepotència és això, és conèixer les teves debilitats i intentar-les tapar perquè ningú ho descobreixi, intentant fer veure que en saps molt.  

Per últim, vull aclarar que sí que crec que existeixen diferències físiques entre homes i dones, és evident, som diferents, això no ho puc negar. Però del que parlo és d’una altre cosa, i és que, perquè l’argument del que parlàvem anteriorment tinguin sentit avui dia, s’hauria de veure reflectit en l’estil de vida que portem, i que no és en cap cas, una vida a la selva, on la supervivència és l’únic que prima. En certa manera si que vivim en una selva, però és metafòrica i no literal, on no necessites la força física per sobreviure, però si la moral o la mental. Per tant, l’argument ha quedat desfasat per l’època en la que vivim. Ja no podem deixar-ho justificar així. 

El cas de Finlàndia crec que n’és un bon exemple. La prohibició de la discriminació directa o indirecta per raons de sexe està contemplada en la Llei d’Igualtat de 1986. L’objectiu d’aquesta llei és fomentar la igualtat dels sexes i evitar la discriminació millorant la posició de les dones en la vida laboral. 

A fi de comprovar que es respecta la Llei d’Igualtat i fomentar la seva aplicació, es va crear el càrrec de Defensor del Poble en matèria d’igualtat, que està facultat per adoptar iniciatives i donar instruccions en els casos en què s’apliqui la llei, així com per inspeccionar els llocs de treballs en cas que existeixin motius de sospita de violació de la Llei d’Igualtat.

Com podem veure, Finlàndia, que té un model d’educació envejable, el té de nou amb màteria de polítiques socials, i és un exemple a seguir. Tot i això, Espanya està a força lluny de Finlàndia en moltes altres coses, però no per això renunciarem al que creiem que és just i que hauria de ser, ja que només així és com podrem contribuïr a que les coses algun dia canviïn. I per molt poc que ho facin, això ja serà un gran avenç, perquè almenys hauràn deixat de ser el mateix. Almenys, alguns fantasmes del passat ja s’hauràn esfumat.

Publicat per : Laia Martínez