Fronts oberts en la lluita contra el sexisme laboral

Encara avui, al segle XXI, es discrimina al treballador en funció del sexe. La figura que sovint  surt perdent en favor de l’altra és la femenina. El més greu és que no cal anar fins als països sub-desenvolupats per conviure amb aquesta realitat, sinó que la tenim aquí mateix, com denuncien múltiples blogs (https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/26/102/).

Aquest problema es remonta a segles enrere, quan es va determinar a la pre-història que l’home havia de caçar i la dona limitar-se a tenir cura dels infants i la llar. El punt d’nflexió del conflicte és el succés d’una fàbrica tèxtil de Nova York protagonitzat per les treballadores: les dones van convocar una vaga per denunciar les precàries condicions en les quals havien de treballar cada dia, però el propietari de la fàbrica no ho va acceptar. Va ser aleshores quan l’home tancà la porta i prengué foc, provocant la mort de les 129 treballadores que eren a dins queixant-se. Aquell tràgic dia les treballadores estaven confeccionant peces de roba de color lila, i és per això que aquest color esdevé el símbol de la protesta contra el sexisme laboral.

A més, la discriminació en l’àmbit laboral és un dels punts més discutits de l’agenda setting d’arreu del món: trobem milers de blogs que tracten aquest tema i les seves conseqüències en el tot de la societat (https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/26/102/). Tot i que sembla increïble que existeixi sexisme laboral en la nostra societat, si ens parem a pensar un minut ens adonem que encara crida l’atenció veure una dóna taxista o un home de fer feines. Això es dóna per l’existència de prejudicis que s’han alimentat en el passat i que ara encara romanen en algun indret del nostre cervell. Com afirma Laura Bates, fundadora del projecte “Everyday Sexism”, “funcionem amb patrons antics, del segle passat de fet, creats per unes necessitats aliènes a la nostra època; no obstant, aquí estan presents cada dia ja sigui a través de persones o d’institucions, la qual cosa ens alerta que queda molta feina per a fer”. (https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/12/01/discriminacio-laboral-mes-enlla/)

És trist, però la cultura i la societat occidental està carregada de prejudicis, que a més s’imposen en les persones des del principi de les seves vides. L’exemple més demostratiu d’això són les joguines, i com aquestes impliquen que els nostres fills interioritzin els rols de cada un dels sexes: els fabricants de jocs i joguines el·laboren cuinetes i nines per a les nenes, i cotxes i jocs de guerra que idealitzen la força i la valentia d’un heroï per als nens. Així, el missatge a veure entre línies és: “la dona a cuinar, cuidar els nens i fer coses de la casa, i l’home a conduir, enfrontar-se amb els altres i esdevenir el protector i salvador de tot el que l’envolta”. Amb la compra d’aquests productes fomentem, tot i que segurament de forma inconscient, els prejudicis i estereotips que ara tant critiquem. I la conseqüència és que al final hi ha dones que cobren menys que els homes per fer la mateixa feina. L’Informe General de Discriminació de Gènere (de la CCOO) conté xifres i dades que proven l’existència de les desigualtats salarials entre dues persones de diferents sexes amb el mateix càrrec https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/25/captura-de-pantalla-2013-11-25-a-les-15-45-26-png/ .

Tornant enrere en el temps, fins el moment en què la dona va començar a esdevindre una peça més del complicat teixit de relacions laborals, es fa evident que ja des d’un principi va haver-hi molt rebuig. “Podies trobar-te amb dues actituds: la de sentir-me molt protegida o la dels que em rebutjaven incondicionalment”. Alguns em deien “a mi no em mana pas una dona ni em dóna explicacions sobre una cosa que jo faig mil vegades millor”, explica l’aparelladora Mª Teresa Serna  https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/19/12/.

No obstant, seria erroni negar que no hi ha hagut una millora en l’estat d’aquest conflicte respecte uns anys enrere. L’empresari i metge Antonio Martínez Mompeán es declara totalment contrari al sexisme en l’àmbit laboral i afirma que “els dos poden fer exactament el mateix. Si un és net, ho serà indiferentment de si és home o dona. Considero que els dos són capaços de duu a terme les mateixes activitats o accions”  https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/12/02/entrevista-a-antonio-martinez-mompean/.

D’altra banda, Carme Borrull, una autònoma valenta i emprenedora, esdevé l’altra cara de la moneda afirmant que a la seva empresa  “mai hi ha hagut discriminació entre els empleats ja que com a dona no ho hauria pas permés” .(https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/27/entrevista-a-carme-borrull-2/ ihttps://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/26/entrevista-a-carme-borrull/#respond).

Captura de pantalla 2013-12-11 a la(s) 22.43.55

El  moviment feminista ha lluitat molt els darrers anys per millorar aquesta situació. Totes les demostracions de denúncia contra el sexisme aspiren a impulsar la dona a ser més independent i autosuficient https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/12/02/cronologia-del-s-xx-dels-fets-historics-feministes-mes-importants/. El balanç de la seva evolució és més aviat positiu, tot i que ha d’haver consciència de que encara queda molta feina a fer per trencar l’anomenat sostre de vidre i per poder vèncer finalment tots els prejudicis https://sexismelaboral.wordpress.com/2013/11/24/reportatge-dia-de-la-dona-2003/.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s