Post-introductori

Hola! Som un grup d’estudiants de segon de Periodisme a la Universitat Ramón Llul composat per cinc noies, tres estudiants de periodisme i dues de Publicitat i Relacions Públiques. Amb la creació d’aquest blog ens hem proposat denunciar el masclisme que encara avui, al segle XXI, envolta i afecta les relacions del món laboral. Seria ilícit negar els avenços i les millores que hem viscut des d’anys enrere en aquest àmbit, però, com provarem més endavant, la total igualtat entre els dos sexes encara no és una realitat (ja no parlem de la situació als països en vies de desenvolupament..).

A dia d’avui encara és frequent que ens extranyi veure una dóna taxista, situació que sovint va lligada amb el prejudici de que les dones no saben conduir bè, i que portar taxis és cosa d’homes. No obstant, tambè passa a l’inrevés: molts pensem, tot i que inconscientment, que ser infermer és una feina de dones més que d’homes. El que busquem amb aquest projecte és descobrir i conèixer els antecedents d’aquest criteri que tenim per denominar si una feina és exclusivament d’un sexe o d’un altre. Per això, farem una petita referència a l’educació que impartim als nostres fills ja els primers dies de les seves vides, i ens adonarem que la cultura occidental està carregada de prejudicis; uns prejudicis que eventualment s’acaben transmeten als més joves. Un exemple de com la societat ens imposa de manera súbtil els nostres rols és a través de les joguines: comercialitza les cuinetes i altres jocs de rutina domèstica per a les nenes, mentre que ven cotxes i jocs de guerra als del sexe masculí. Tornant a la infància dels nadons, tambè ens adonarem de la necessitat de plantejar-nos el significat dels contes populars que expliquem als nostres fills, que normalment té missatges entre línies molt més produnds del que la historia diu a simple vista. En aquest tipus de literatura, la dona sol ésser presentada com un individu més fràgil que l’home, incapaç de defensar-se per sí sola, la qual cosa comporta a l’aparició de la figura d l’heroi que rescata sempre la dóna i la treu dels embolics. Per tant, la seva ocupació és tenir cura dels seus fills, del marit i de la casa.

Així doncs, tot i que ho fem de manera potser incoscient, estem fent que els més joves interioritzin aquests estereotips i prejudicis, la qual cosa alimenta la diferència de gènere i garanteix la continuitat dels mateixos. Com deiem a les primeres línies però, ara el fet que les dones puguin accedir a la universitat i formar-se entra dins de la normalitat. No obstant, quan mirem al món laboral, moltes són les dones que tenen un salari més baix que un home que fa exactament el mateix que ella (o fins i tot menys). Ho veurem.

 

 

Publicat per : Andrea Gonzalez i Patricia Molinos

 

Anuncios

Entrevista a Mª Teresa Serna

Bona tarda. Avui ens trobem amb la senyora Mª Teresa Serna. Aparelladora des de fa 28 anys. Va estudiar a la Politècnica de Barcelona. I va exercir per primer cop d’aparelladora l’any 1987.

Bona tarda Teresa.

Hola, bona tarda.

Ens podries explicar perquè vas decidir estudiar per aparelladora?

Bé, perquè em va semblar en aquell moment que era una feina que lligava bé dues coses: una part artística amb una part molt tècnica i de control de les obres. I això per mi era atractiu.

En aquell temps no era molt habitual que una noia fes aquesta carrera, oi?

No, gens ni mica. Fins el punt que a la majoria de les classes érem dues noies. En classes d’una mitjana de 80 alumnes, normalment érem dues noies. Una amiga i jo.

 I avui dia, saps si això ha canviat?

Sí, molt.

I, per què creus que es deu aquest canvi?

Primer, perquè totes les dones s’han incorporat molt més a tots els àmbits laborals, no només a aquest. I les dones tenim una funció molt important i s’està equilibrant molt. Jo crec que a totes les carreres. I a les tècniques també.

 Quan vas començar a portar obres, rebies un tracte diferent respecte els altres homes?

Sí, al principi sí.

En quin sentit? Com ho notaves això?

Bé, hi havia un aspecte de sorpresa. Primer perquè era molt jove. Vaig començar a portar obres amb 27 anys. Al ser jove i ser noia, docs tot això sorprenia bastant. I aleshores, normalment hi havia dues actituds per part dels homes que eren gairebé tots. Normalment, jo estava a les obres sola, com a tècnica, però també com a mà d’obra perquè no hi havia dones. I aleshores, hi havia una part paternalista, o sigui d’actitud com de voler-te protegir, que tu no demanaves però hi havia gent, els homes més grans, que intentaven protegir-te. I després hi havia un altre sector amb una mica de rebuig, de “això no toca” o “això no val”. Hi havia aquestes dues actituds. Jo, sincerament, m’he les vaig trobar les dues. Les de sentir-me com molt protegida. I de vegades, molt rebutjada en el sentit de “a mi no em mana una dona” i “a mi no em dóna explicacions una dona d’una cosa que jo sé fer mil vegades millor”, per exemple.

 I avui dia aquest tracte ha millorat?

 Molt, molt. No té res a veure. O sigui el tracte és molt més equilibrat. Molt més just. No hi ha la sorpresa. Som moltes les dones tècniques, en el sector tècnic, que ens movem per les obres. Els homes, que són la majoria encara de mà d’obra, estan molt acostumats a veure’ns, a tractar, a que els tractis. Per tant, ja no hi ha el sentit aquest de sorpresa. Puntualment, però molt anecdòticament. Això per un costat. I tampoc no hi ha ni aquest sentit paternalista que comentàvem abans, ni tampoc de rebuig. Això es pot donar de manera puntual, però en general no. Perquè tothom s’hi ha acostumat molt a veure’ns per les obres.

 I el teu salari ha estat o és menor que el d’un home que treballa el mateix que tu?

Bé, mira, amb això et diré que treballant per empresa això es donava i es continua donant. És a dir, la nòmina d’una tècnica com jo, continua sent molt diferent si ets un noi o ets una noia. Jo ho vaig patir els dos anys que vaig treballar en una empresa. Gent igual o menys qualificada que jo i de la mateixa edat, cobraven més que jo. Però això desapareix o pràcticament en el 90 per cent de les vegades desapareix, quan tu treballes d’autònom o professional lliberal. Perquè aleshores, diguéssim que el client amb el que tractes, ja tracta amb tu directament com un tècnic. I per tant, no diferencia, no et paga millor o pitjor en funció de si ets un noi o una noia. Et paga per la feina que fas. I, per tant, això no es donar tant quan treballes com a autònom o lliberal.

I creus que els homes tenen més facilitat per estudiar aquesta carrera que no pas les noies, i és per això que s’ha donat una tendència de cara els nois a estudiar aquesta carrera?

No, jo no crec que sigui una qüestió de facilitat. Ha estat una qüestió, com en molts altres sectors, de incorporació de la dona al sector laboral, evidentment a la universitat, a tenir uns estudis de qualitat…tot això ha anat avançant molt. Les noies no han tingut reticència a cap tipus de carrera i de formació. I, per tant, una mica la societat ho ha portat. No és per estar més capacitats o menys per fer aquesta carrera.

Bé doncs moltes gràcies per haver-nos concedit aquesta entrevista. I esperem que aquestes desigualtats segueixin desapareixen amb el pas del temps.

Gràcies a tu.

foto mama

DSCN1715DSCN1721

 

DSCN1716DSCN1717

DSCN1718

DSCN1719

Publicat per: Laura Ballestero

Guió

Aquest és el guió que seguirem durant les següents setmanes per al final crear el nostre reportatge.
GUIÓ:
Aquesta setmana es penjaran al blog:
– Andrea González i Patricia Molinos: Un post introductori que entri més en detall sobre el nostre tema. Que s’endinsi més en el que volem parlar.

– Laura Ballestero: L’entrevista a la mare de la Laura + fotos i vídeos.

– Laia Martínez: Un post amb dades del idescat, inem etc. que ens mostri quines són les feines de homes/dones actualment. Per mostrar una base sobre la qual treballarem.

Setmana que ve es penjarà un post de:
– Laia Martínez: Entrevista a una amiga seva.

– Claris Carrasco: Recerca sobre altres casos externs a nosaltres.

– Andrea González: Entrevista a una dona empresària.

Última setmana:
– Laura Ballestero: Entrevista a un noi que treballa com a professor de p3.

– Laia Martínez: Article d’opinió.

– Patricia Molinos: Entrevista a una dona sobre el sexisme laboral.

– Andrea González : Resum cronològic dels fets que han impulsat la dona a ser més independent.

– Reportatge finalitzat.

Publicat per: Claris Carrasco

Presentació

En aquest blog parlarem de les diferències de gènere en el món laboral. Tractarem temes com quins són els treballs laborals més realitzats per homes o per dones, quines diferències hi ha de tracte i de condicions entre nois i noies que fan la mateixa feina, com han evolucionat amb els anys aquestes diferències, com veu la societat aquestes diferències laborals, per què els caps d’empresa d’alguns treballs prioritzen nois o noies com a futurs empleats, com ens marca la societat quins treballs hem de fer depenent del sexe, etc.

Hem decidit treballar aquest tema perquè ens interessa saber com està l’escenari laboral i en quin punt del debat sexista ens trobem, ja que el dia de demà serem nosaltres els futurs treballadors de les empreses.

El grup està format per: Andrea González, Laia Martínez, Patricia Molinos, Claris Sohn i Laura Ballestero (M1_A).

Publicat per: Laura Ballestero